Quines són les característiques del polipropilè (PP)?

Algunes de les propietats més importants del polipropilè són:
1. Resistència química: Les bases i els àcids diluïts no reaccionen fàcilment amb el polipropilè, cosa que el converteix en una bona opció per a envasos d'aquests líquids, com ara agents de neteja, productes de primers auxilis i més.
2. Elasticitat i tenacitat: El polipropilè actuarà amb elasticitat en un cert rang de deflexió (com tots els materials), però també experimentarà deformació plàstica al principi del procés de deformació, per la qual cosa generalment es considera un material "resistent". La tenacitat és un terme d'enginyeria que es defineix com la capacitat d'un material per deformar-se (plàsticament, no elàsticament) sense trencar-se.
3. Resistència a la fatiga: El polipropilè conserva la seva forma després de molta torsió, flexió i/o flexió. Aquesta propietat és especialment valuosa per a la fabricació de frontisses vives.
4. Aïllament: el polipropilè té una resistència molt alta a l'electricitat i és molt útil per a components electrònics.
5. Transmissivitat: Tot i que el polipropilè es pot fer transparent, normalment es produeix perquè tingui un color naturalment opac. El polipropilè es pot utilitzar per a aplicacions on una certa transferència de llum és important o on té un valor estètic. Si es desitja una alta transmissivitat, els plàstics com l'acrílic o el policarbonat són millors opcions.
El polipropilè es classifica com a material "termoplàstic" (a diferència de "termoestable"), la qual cosa té a veure amb la manera com el plàstic respon a la calor. Els materials termoplàstics es tornen líquids al seu punt de fusió (aproximadament 130 graus Celsius en el cas del polipropilè).
Un atribut útil important dels termoplàstics és que es poden escalfar fins al seu punt de fusió, refredar-los i tornar-los a escalfar sense una degradació significativa. En lloc de cremar-se, els termoplàstics com el polipropilè es liqüen, cosa que permet que es puguin modelar per injecció fàcilment i després reciclar-los.
En canvi, els plàstics termoestables només es poden escalfar una vegada (normalment durant el procés de modelat per injecció). El primer escalfament fa que els materials termoestables s'endureixin (de manera similar a un epoxi de dues parts), cosa que provoca un canvi químic que no es pot revertir. Si intentéssiu escalfar un plàstic termoestable a una temperatura alta per segona vegada, simplement es cremaria. Aquesta característica fa que els materials termoestables siguin mals candidats per al reciclatge.