Quines són les característiques del polipropilè (PP)?

Algunes de les propietats més importants del polipropilè són:
1. Resistència química: les bases i els àcids diluïts no reaccionen fàcilment amb el polipropilè, la qual cosa el converteix en una bona opció per a recipients d'aquests líquids, com ara agents de neteja, productes de primers auxilis i molt més.
2.Elasticitat i tenacitat: el polipropilè actuarà amb elasticitat en un cert rang de deflexió (com tots els materials), però també experimentarà deformació plàstica al principi del procés de deformació, de manera que generalment es considera un material "resistent". La tenacitat és un terme d'enginyeria que es defineix com la capacitat d'un material de deformar-se (plàsticament, no elàsticament) sense trencar-se.
3. Resistència a la fatiga: el polipropilè conserva la seva forma després de molta torsió, flexió i/o flexió. Aquesta propietat és especialment valuosa per fer frontisses vives.
4.Aïllament: el polipropilè té una resistència molt alta a l'electricitat i és molt útil per als components electrònics.
5.Transmissivitat: tot i que el polipropilè es pot fer transparent, normalment es produeix per ser de color naturalment opac. El polipropilè es pot utilitzar per a aplicacions on una certa transferència de llum és important o on és de valor estètic. Si es desitja una alta transmissivitat, els plàstics com l'acrílic o el policarbonat són millors opcions.
El polipropilè es classifica com un material "termoplàstic" (a diferència del "termoestabl") que té a veure amb la forma en què el plàstic respon a la calor. Els materials termoplàstics es tornen líquids al seu punt de fusió (aproximadament 130 graus centígrads en el cas del polipropilè).
Un atribut útil important sobre els termoplàstics és que es poden escalfar fins al seu punt de fusió, refredar-se i tornar a escalfar-se sense degradació significativa. En lloc de cremar, els termoplàstics com el polipropilè es liquen, cosa que els permet modelar-los fàcilment per injecció i posteriorment reciclar-los.
Per contra, els plàstics termoestables només es poden escalfar una vegada (normalment durant el procés d'emmotllament per injecció). El primer escalfament fa que els materials termoestables es fixin (semblant a un epoxi de 2 parts) donant lloc a un canvi químic que no es pot revertir. Si intenteu escalfar un plàstic termoestabl a una temperatura alta per segona vegada, simplement es cremaria. Aquesta característica fa que els materials termoestables siguin pobres candidats per al reciclatge.